19 Dic Armats de Mataró en Pessebres Vivents 2023
Un altre any l’Associació Armats de Mataró a assolit l’objectiu de col·laborar amb entitats culturals que segueixen les tradicions catalanes . Com cada any una de les nostres tasques es representar els soldats romans del Pretor, donant l’aire militarista d’aquella època de Judea. Aquest any els armats que han participat, 27 integrants i el Carro romà amb cavall, s’han hagut de dividir doncs ha coincidit en dies els dos pessebres. Malauradament per motius logístics externs hem hagut de dir que no a dos entitats, també, molt estimades per Armats de Mataró que son els organitzadors del Pessebres d’Òrrius i el Pessebre de Canet de Mar. Hi serem en properes edicions.
Pessebre Vivent de Santa Maria de Palautordera . 16 i 17 de desembre.
Organitzat per l’Associació Gitanes de Palautordera. Amb tres anys de vida, aquest pessebre segueix creixent amb número de visitants, combinant el tradicional pessebre amb parades i artistes tradicionals dins d’un espai natural com es el parc del Reguissol. Deixant que el públic pari i gaudeixi tantes vegades com vulgui del que més li crida l’atenció, circulant al seu aire, sense ningú que els esvaloti, excepte el Pretor i la seva guardià de soldats romans que cada certs moments fan una volta per interactuar amb les demés parades i ciutadans del Betlem.
Pessebre Vivent de Corró d’Avall. 16 i 17 de desembre.
Organitzat per Agrupació Santa Eulàlia Corro d’Avall. Amb 25 anys d’edicions continues, es un dels Pessebres més emblemàtics de la zona del Vallès i Maresme, aquest pessebre teatrelitzat que utilitza el pati de l’ermita de Santa Eulalia de Corró, s’inicia amb el Pretori d’ Herodes on els soldats romans prenen el protagonisme, el públic guiat per integrants de l’Agrupació fa un recorregut d’escenes cronològiques des de l’empadronament que es fa en el campament romà fins tancar el circuit el naixement amb el Reis Mags d’Orient en escena.
Per el 2024 seguirem treballant per mantenir el teixit associatiu entre entitats que defensen la tradició i la cultura catalana.