15 Mar Un armat no deixa de ser-ho mai.

Aquest dissabte, hem rebut la visita al Castrum d’en Josep Ibern Prat. Membre d’Armats de Mataró des de 1954 fins l’any 2002, encara que va deixar el Maniple molt abans. Ara, ens deia que la seva activitat es fer de radio-aficionat, una activitat més acord i relaxada, òptima per la seva edat, i és que mai s’ha de parar de tenir il·lusió per fer activitats.

El motiu de la seva visita a estat regalar-nos un timbal que tenia a casa que no utilitza, per donar-li servei i una foto de l’any 1964 d’una botifarrada d’armats ,on s’ha repassat noms de companys, alguns ja no hi son però d’altres encara comparteixen moments amb l’entitat.

Fent la visita al Castrum, entre emocions i anècdotes, anava explicant memòries d’aquells armats dels anys 60. A la pregunta de quina posició tenia ell en el Maniple, s’ha pujat al primer pis per buscar la seva equipació de llança, per si recordava alguna particularitat i diferenciar-la de la resta, però no ha estat possible.

Recuperant llistes d’arxiu, posteriorment s’ha trobat una llista manuscrita del Maniple del 1964 feta per el Capità Manaia Francisco Javier Peláez San Francisco, on aquell any estava destinat a tancar la formació.

I allà asseguts, s’ha parlat i parlat amb un armat farcit de records i bones paraules cap a l’entitat i content, amb la grata sorpresa al veure al material exposat doncs son 70 anys i com ell diu abans es feien les coses d’una altre manera, com es podia, doncs ell  i d’altres guardaven el material a casa, perque no hi havia Castrum.

Al anar-se’n les seves paraules han estat: Ara fa il·lusió veure-us perquè ho feu amb seriositat i marcialitat i manteniu una antiga tradició de Catalunya que no s’ha de perdre.

I es que ser armat, no es només desfilar i fer processons vestit de soldat romà, ser armat es molt més, demostrat ha quedat amb la visita que ens ha fet avui.

S’acosta Setmana Santa, s’acosta el moment de demostrar com la vivim els Armats de Mataró.